Ja són les 21h. del dia 26 de Juny, per fi els cinc participants del CEP (Jordi M., Jordi C., Josep C., Miquel G. i Eva P.) ens trobem dins l’autocar que ens porta a la Vall d’Aosta (Italia) anem a pujar la Piràmide de Vicent (4.215m) com a entrenament per anar a fer el Tocllaraju (6.034m), aquest estiu. Tenim la sort de compartir aquest nou cim, per nosaltres, amb els companys del Centre Excursionista de Sant Celoni i del Centre Excursionista de Parets, amb els quals ha estat possible omplir l’autocar i fer més econòmic el viatge.
A l’hora d’esmorzar ja gairebé hem arribat al punt de partida, l’autocar ens deixa a Gressoney, aquí tenim la primera presa de contacte amb els aires Italians, ens permetem el luxe de fer una passejada turística abans d’aïllar-nos a la muntanya. Dos quilòmetres més d’autocar i ja som a punt de partida Staffal. D’aquí surt el primer telefèric que ens porta a 2.345m, abans d’agafar el següent telefèric fem una parada, per anar aclimatant el cos a l’alçada, i aprofitem per dinar. Mentre enfilem el següent telefèric que ens deixa al pas de Salati (2.936m), cau un ruixat. Ara sí que ens carreguem les motxilles a l’esquena i comencem a caminar, ha parat de ploure, trobem neu tova durant tot el camí. Amb poc temps arribem a Stolemberg, es una zona de grimpada equipada amb maromes, primer cal pujar i després baixar. La continuació del camí ja és caminar per neu tova fins arribar a prop del refugi, on passem per una zona de grimpada, aquí tenim algun ensurt amb el despreniment de pedres, que hem aconseguit esquivar. A les 19h ja hem arribat tots al refugi Gnifetti (3.611m) i ja ens donen el sopar, just a temps. L’alçada es nota i el cansament es notable, fem una volta de reconeixement pel refugi, les habitacions són confortables, a les lliteres de tres el que dorm a d’alt de tot toca el sostre amb el nas, a través de les finestres de la latrina veiem esquerdes i seracs de la glacera que hi ha a tocar del refugi. Ens diem, -això són els Alps, ben poc acostumats estem a veure aquests tipus de formacions, pels nostres Pirineus!
De matinada a les 4:30h ja baixem a esmorzar, ens equipem amb les polaines, grampons, piolet, corda, guants, casco... i enfilem cap a cim, el dia es radiant.
Sortim pel lateral del refugi on hi ha una capelleta, baixem un trosset fins la glacera. Ens repartim amb cordades. Els seracs ens queden a l’esquerra, ens allunyem pujant per la dreta, la pendent es suau, tot i així anem guanyant alçada.
S’entreveu alguna esquerda, tot i que estan tapades per la neu, s’intueixen.
La pendent es més forta fins arribar al coll que es més planer, aquí ens desviem cap a la dreta i ja enfilem de valent cap al cim.
Ja ho tenim, el cim es nostre, el dia continua radiant i les vistes són molt extenses. Podem veure la punta del Cerví pel darrere del Mont Rosa. A les fotos del cim apareix pel darrera el Corno Nero que es el cim més proper a la Piràmide de Vincent. Al cim ens reorganitzem de nou, els que estroben amb forces continuen fins al Cristo delle Vette, just al costat del refugi de Giordano. La resta van baixant cap al refugi Gnifetti, on s’esperen, per continuar baixant en grup fins al telefèric.La sortida ha estat un èxit i tots n’hem quedat molt contents
En som vuit els que aquest cap de setmana hem desafiat les prediccions meteorològiques on el risc de pluja era del 80 al 90% a Sallent de Gállego.
Dia 11: Són les 19h quan deixem el cotxe ben aparcat i comencem a tirar muntanya amunt, ben carregats. Trobem les primeres branques seques pel terra i anem carregant llenya cap amunt. Amb una hora i mitja ens plantem al refugi del Juclar i, gran sorpresa! el refugi és guardat! fa tres dies que l'han obert, tot es nou! Bé doncs, l'estrenarem.
